VACA PALLARESA
         
         
   
 ORIGEN I HISTÒRIA

Encara que, per ara, no està inclosa en el catàleg oficial de races de bestiar d’Espanya, aquesta, actualment, minoritària agrupació racial, té més de 250 anys d’història. No obstant, el seu origen és confús i es perd en la tradició oral dels seus habitants. Segons recopilacions realitzades per diferents pobles pirinencs, sembla ésser que les primeres vaques varen arribar cap el 1750, procedents del Nord d’Europa, a Casa Tort d’Alòs d’Isil (Pallars Sobirà), disseminant-se posteriorment per totes les valls i comarques confrontants. Per la seva morfologia i origen geogràfic es podrien incloure dins de l'anomenat Tronc Turdetà (Tronc Roig Convex), conjuntament amb la raça Pirinenca, amb la qual ha compartit hàbitat durant varis segles.

Encara que la ramaderia de boví no va ésser una activitat predominant al Pirineu lleidatà durant el segle XIX, la crisi del conreu de la vinya, produïda per l’aparició de la fil•loxera, va canviar de forma molt notable els futurs esdeveniments. La fil•loxera, originària d’Amèrica del Nord, fou transportada a Europa, de manera accidental, el 1863 a Anglaterra i el 1865 al continent (França), entrant a Catalunya pel poble empordanès de Rabós l’any 1879. Els bovins autòctons d’aquestes comarques pirinenques, majoritàriament vaques Pallareses i algun ecotipus de l’actual Pirinenca, començaren a ésser encreuats amb boví lleter, importat de Suïssa (Bruna Alpina) i entrat per la Vall d’Aran, per així cercar una possible alternativa econòmica al tradicional conreu de la vinya. En Josep Zulueta funda, l’any 1915, a La Seu d’Urgell, la Cooperativa Lletera del Cadí.

Durant bastant temps aquests animals foren emprats com de triple aptitud: treball, carn i llet, però cap a mitjans del s.XX, i possiblement degut a la crisi de la ramaderia cavallina dels anys 50 i al fet de no poder competir amb altres races lleteres més especialitzades (Bruna Alpina i Frisona), els encreuaments i la selecció dels animals s’orientaren cap a la recerca d’unes bones característiques càrnies. El resultat fou l’aparició de l’actual població de Bruna dels Pirineus, morfològicament semblant a les seves antecessores, però amb una clara i diferenciada aptitud càrnia.

Localitzada en els seus orígens en les comarques del Pallars Sobirà, Pallars Jussà i Vall d’Aran, la vaca Pallaresa va tenir la seva època de màxim esplendor durant la primera meitat del segle XX, on d’un 50 a un 70% dels efectius bovins d’aquestes comarques pirinenques eren d’aquesta raça -la memòria de la raça és encara ben viva en molts ramaders-. Els animals pallaresos, com a tals, varen anar disminuint progressivament. A principis de la dècada dels 80, únicament el 15% dels efectius bovins eren de la raça. Aquests animals de pelatge blanc (principal característica definitòria) anaren quedant escampats i disseminats, cada vegada en menor nombre, per masies i bordes dels Pirineus, arribant a l'actualitat fins a la seva pràctica extinció.

La seva imminent desaparició era, citant García Márquez, la “crònica d’una mort anunciada”. No obstant, sempre pot sorgir algun romàntic que canviï el que semblaria inevitable. I així fou com, un ramader de la Vall Ferrera (Pallars Sobirà), decidí, tal vegada perquè eren els animals que de petit sempre havia vist a casa, recuperar, per tot els Pirineus, aquestes vaques blanques pallareses. Actualment, el senyor Ignasi Sinfreu de la Borda Felip, en el poblet de Besan al municipi d’Alins, manté l’únic ramat d’aquestes vaques que hi ha a Catalunya. El nombre és reduït, només 18 vaques adultes i 2 toros. Tot i això, possiblement, puguin quedar alguns pocs individus més en alguna que altra masia dels Pirineus.

 

Inici pàgina
Pàgina inicial

 

 
     
 
Darrera actualització: novembre 2004