CAVALL PIRINENC CATALÀ
         
         
   
 INTRODUCCIÓ

El Cavall Pirinenc Català (CPC) és una raça equina localitzada en set comarques dels Pirineus i pre-Pirineus catalans, destinada principalment a la producció de carn i, de forma secundària, a activitats turístiques i lúdiques.

Durant els darrers anys (2002-2008), i de forma temptativa i provisional, aquesta heterogènia població s’ha vingut anomenant com Agrupació Hipermètrica Pirinenca (AHP): Agrupació –per no estar reconeguda com a raça–, Hipermètrica –per tractar-se de cavalls pesants– i Pirinenca –per localitzar-se en aquests paratges–, i així consta en diversos estudis i en el llibre Catalans de Pèl i Ploma -Races domèstiques autòctones de Catalunya-“ (Parés et al., 2005). Arran de la posta en marxa, l’any 2004, d’un  conveni de col·laboració entre l’antic DARP (Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca) de la Generalitat de Catalunya i la Universitat Autònoma de Barcelona, s’inicien tot un seguit d’estudis en aquesta població, per caracteritzar-la i intentar posar una mica d’ordre. Fruit de tot plegat, el dia 13 de desembre de 2007, en reunió mantinguda a les dependències del DAR (Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural), amb representació de totes les Associacions, Administració i Universitat, es va aprovar el seu estàndard morfològic oficial i el corresponent canvi de nom. A partir d’aquest moment, passà a ser denominat: Cavall Pirinenc Català. El 30 d’abril de 2008 sortí publicat en el DOGC (Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya) la reglamentació específica del seu Llibre Genealògic.

A pesar del seu origen racial multiètnic, aquests animals –de biotipus pícnic o digestiu– no han perdut les seves bones qualitats d’adaptació al terreny, com ara: rusticitat, elevada precocitat sexual, bona fertilitat, gran facilitat de part i notables aptituds maternals. El sistema de producció és totalment extensiu, estant tot l’any engegats a l’aire lliure i amb un sistema de maneig força elemental: pasturatge continu, munta en llibertat, parts naturals sense ajuda, criança dels pollins a peu de mare, i deslletament brusc als 6-8 mesos, sense més instal·lacions que les mànegues de maneig i els corrals de retenir. A l’hivern no s’estabulen, i només els dies més freds poden rebre una ració de volum, normalment a base de palla de baixa qualitat. Els costos d’alimentació solen ser els mínims, per tal de cercar el màxim rendiment econòmic.

 

Inici pàgina
Pàgina inicial

 

 
     
 
Darrera actualització: agost 2010