GALLINES, OQUES I COLOMS
OCA EMPORDANESA
 
         
         
   
 OCA EMPORDANESA

Es tracta d’una oca que ja és citada a finals del s.XIX, però que no ha quedat ben definida fins a finals del XX. És un animal esvelt, de color blanc i amb un monyo característic, que no sembla pas estar present en altres races d’oques. Avui dia té més una utilitat de companyia que no pas productiva, encara que els seus rendiments, tant en posta con en carn, són força acceptables. Els efectius actuals a Catalunya són limitats –els estimem en unes 170 parelles–, encara que l’interès per aquest animal és creixent, i això fa preveure que es pugui anar allunyant –poc a poc– del perill d’extinció.

Possiblement l’origen de l’oca Empordanesa sigui el mateix que el de les demés races d’oques europees. Totes elles provindrien de les poblacions d’oques salvatges o vulgars (Anser anser) encara existents a Europa. Tot i tenir aquest origen comú a altres oques blanques europees com serien la Romana, la Babat, la Emden, etc., pel fet de romandre, tant de temps, en zones diferenciades tant climàtiques com culturals, s’hauria originat una població ben diferenciada de les altres, que per ser més comuna a les comarques de l’Empordà li ha quedat el nom d’oca Empordanesa.

Les primeres cites que tenim d’oques catalanes daten de finals del segle XIX, però en aquell moment encara se les coneixia com a “oques del país” o “oques blanques”, i eren molt habituals a Girona i Barcelona. Ens consta que al 1928 ja es presentaven aquestes oques del país amb monyo a les exposicions. Agenjo Cecilia, l’any 1950, en la seva Enciclopèdia d’Avicultura, ja dóna el nom “d’oca de l’Empordà” a aquestes oques, i en fa la descripció tot dient que la podíem trobar amb monyo i sense monyo. L’any 1957, José Mª Echarri afirmava que a Espanya el principal nucli de cria d’oques se centrava a l’Empordà, on es criava la formosa “oca Empordanesa”, esvelta, blanca i amb monyo o sense. Però el patró definitiu que s’ha anat adoptant a Catalunya, a la resta de l’Estat espanyol i ja en aquests moments a Europa fou confeccionat per Pere Vacarisas Martorell el 1992. Vacarisas, en aquell moment un important criador de la raça en la seva granja de palmípedes de Reus, es basà en el patró d’Agenjo Cecilia, però establí definitivament el monyo com una característica racial sense excepcions.

L’oca Empordanesa és de talla mitjana (eumètrica), amb pesos vius al voltant de 5,5 quilos la femella i 6 el mascle. És esvelta però de gran volum, de tarsos elevats, coll llarg i fi, sense papada, i amb l’abdomen poc desenvolupat. És elegant, de color blanc, amb els ulls blau cel, el bec ataronjat, les potes rosades, les bosses abdominals ben desenvolupades i amb monyo. És l’única raça d’oques monyuda a escala mundial. S’han observat postes mitjanes de 65 ous anuals, amb un pes mig de l’ou de 145 gr el primer any; podent arribar als 200 gr en postes posteriors. El període de posta va des de mitjans de gener fins a finals de maig. Fins als 10 anys de vida poden pondre, tot i que el major nombre d'ous el ponen al segon i tercer anys.

L’oca Empordanesa és un animal de caràcter, puix que defensa el territori que ocupa i més durant l’època de zel. Arran d’això se l’ha utilitzat molt, i encara es fa, com a guarda de les masies en substitució d’un gos. Menja poc en relació amb el volum corporal i pastura en abundància si disposa d’herba.

Si bé el principal centre de cria fou el Baix Empordà, avui no és una zona que destaqui particularment per damunt d’altres, tot i que aquesta zona havia estat al seu temps la més important de tot l’Estat espanyol en cria d’oca. Actualment la podem trobar en diferents comarques, i en petits efectius també en altres comunitats autònomes. França i Alemanya ja l’han inclòs, així mateix, en els seus llibres de patrons avícoles. A Alemanya és criada pel Club de Races Avícoles Catalanes “Sonderverein der Züchter Katalanischer Hühnerrassen” i és molt preuada per la seva bona posta i baix consum.

Existeix des de 2010, l'Associació per a la Conservació i l'Estudi de l'Oca Empordanesa, a més d'una empresa catalana especialitzada en avicultura de races autòctones que la subministra, AVIRAUT. La podem veure anualment a: l’”Exposició Internacional d’Aus Ciutat de Valls” a Valls (Tarragona), que se celebra el tercer cap de setmana de gener; a l’”Exposició d’Aus de Camallera” a Camallera (Girona), el darrer cap de setmana de setembre; i al lloc on anualment se celebri l’”Exposició Avícola Europea”.

 

Inici pàgina
Pàgina inicial

 

 
     
 
Darrera actualització: abril 2014