GALLINES, OQUES I COLOMS
GALLINA EMPORDANESA
 
         
         
   
 GALLINA EMPORDANESA

Es tracta d’una raça antiga, encara que la seva primera documentació escrita data de l’any 1928. No obstant, no s’havia aconseguit definir-la bé, fins els nostres dies, després dels treballs portats a terme pel IRTA. És un au rústega, de format més aviat lleuger i de posta mediocre, encara que s’observa un interès creixent per a la seva criança en quasi totes les comunitats autònomes espanyoles i en diferents països estrangers. Produeix un ou de color marró rogenc intens (producció per gallina d’uns 180 ous anuals d’uns 60 gr), encara que no se sol trobar en el mercat com a producte específic. De la varietat Roja s’obté, després dels treballs de millora genètica realitzats a l’IRTA, un pollastre rendible per a ser produït en condicions de llibertat. Hi ha quatre varietats de la raça: la Roja, la Blanca, la Rossa i la Blanquirossa.

A Catalunya, entre el 1920 i el 1925, la Mancomunitat organitzava concursos avícoles on es presentaven gallines empordaneses de pota groga en dues varietats: Blanca i Rossa. Per aquesta època el professor Rossell i Vilà crià i seleccionà la varietat Blanca als galliners de l’Escola Superior d’Agricultura de Barcelona. L’any 1925, amb la dictadura de Primo de Rivera, es dissolgué la Mancomunitat i desaparegueren els grups de gallines que s’havien format. Fou després, cap el 1933, quan els serveis tècnics de ramaderia de la primera Generalitat, sota la direcció de Rossell, amb el propòsit de tornar a recuperar la raça, recolliren exemplars procedents de diverses masies de Pals i altres pobles de la rodalia i obtingueren un nucli de color blanc. Després de la mort de Rossell i Vilà, la raça es va criar a la Granja Avícola de Caldes de Montbui, però desaparegué a finals de l’any 1938 degut a la manca d’aliments que comportà la guerra. No obstant les gallines empordaneses es van anar mantenint per les cases de pagès de l’Empordà. Cal fer esment aquí que, durant els anys 1940 a 1950 hi hagué moviments d’aviram del Penedès cap a l’Empordà; això potser explicaria el fet que les Empordaneses actualment recuperades ponen l’ou de closca molt fosca, i no blanca com el ponien en temps de Rossell. Com s’ha dit també per a la raça Penedesenca, i juntament amb ella, a mitjans de l’any 1982 al Centre de Mas Bové de Constantí, aleshores gestionat per la Diputació de Tarragona i la Generalitat de Catalunya, s’inicià la labor de recuperació de les gallines pròpies de l’Empordà. Com a resultat dels diferents treballs la població inicial quedà estructurada en les quatre varietats abans esmentades, redactant-se, així mateix, l’actual patró racial. El cens actual és d’uns 700 a 1.000 exemplars distribuïts per Espanya, un 50% dels quals es troben a Catalunya. També es cria a França i Alemanya, on ha sorgit, en aquest darrer país, el club de criadors de races de gallines catalanes “Sonderverein der Züchter Katalanischer Hühnerrassen“, que el 1998 incorporava la raça Empordanesa. Els dos països l’han inclòs en els seus respectius llibres de patrons avícoles.

No hi ha Associació de Criadors de la raça, però si una empresa catalana especialitzada en avicultura de races autòctones que la subministra, AVIRAUT. Galls i gallines d’aquesta raça els podem veure anualment a: l’”Exposició Internacional d’Aus Ciutat de Valls” a Valls (Tarragona), que se celebra el tercer cap de setmana de gener; a l’”Exposició d’Aus de Camallera” a Camallera (Girona), el darrer cap de setmana de setembre; i al lloc on anualment se celebri l’”Exposició Avícola Europea”.

 

Inici pàgina
Pàgina inicial

 

 
     
 
Darrera actualització: setembre 2005